EXPERIÈNCIES I ESTUDIS PER GPS SOBRE LÍNIES DE VOL – CONCLUSIONS

Des de fa anys ens té preocupats la gran quantitat de coloms que perdem fent la línia de la costa fins la zona de València per entrar a La Manxa i seguir direcció Lisboa, tot això fent les mateixes soltes que la FCCCM.
Teniem clar que, per la ubicació de la majoria dels nostres colomars, no ens convenia deixar anar conjuntament amb la resta del contingent de la FCCCM.
Aquest any donades les restriccions de moviment imposades amb motiu del “Coronavirus”, vàrem decidir fer un pla de vols social que ens permetés fer proves i analitzar recorreguts controlats per GPS. Això ens ha costat diners i coloms, però el que abans eren sospites ara són realitats fora de tot dubte.
Les proves varen tenir dues èpoques, la primera deixant anar únicament coloms de la Catalunya Central, la segona deixant anar conjuntament amb coloms de la zona compresa entre la serrelada del Montseny i la que va paralel.la a la costa.
Els resultats varen ser els següents:

SOLTES FETES ÚNICAMENT AMB COLOMS DE LA CATALUNYA CENTRAL

En quasi la totalitat de les soltes, els coloms venien des del punt de solta als colomars sense fer grans voltes i agafant camí pel cantó esquerre de la montanya de Montserrat. Línia correcta.
En alguna solta alguns coloms varen tirar per el cantó dret de Montserrat, sens dubte degut a atacs de rapinyaires, comprovat per coloms ferits i per les parades que indicava el GPS.

SOLTES FETES CONJUNTAMENT AMB ELS COLOMS DE L’ALTRA ZONA

Cal dir que el major número de coloms engabiats eren de la Catalunya Central i per tant el condicionant “arrastre” tenia la seva importància.
Generalment, els coloms decantaven una mica en direcció a la costa, però donat que la majoria eren de la Catalunya Central i que no hi havien coloms de la costa, acabaven agafant la ruta correcta.

SOLTES FETES DES DEL MATEIX LLOC PERÒ
EN DOS GRUPS SEPARATS PER 30’, UN GRUP AMB COLOMS DE LES 2 ZONES I L’ALTRE AMB COLOMS NOMÉS DE LA CATALUNYA CENTRAL

Podríem dir que aquesta era la “prueba del algodón”. Els coloms de la solta conjunta, ja de sortida, anaven a la costa i els coloms només de la Catalunya Central ja anaven cap a l’interior direcció nord. Més clar, l’aigüa.

CONCLUSIONS

Per els colomars de la Catalunya Central és evident que han d’intentar evitar que els seus coloms vagin a la costa. Els motius són clars, i ja deixem de banda el tema classificacions; per nosaltres és secundari, el més important és no perdre tants coloms.
Anem a les evidències:
Si els nostres coloms van a parar a la costa, per tonar tenen 2 opcions: una de dolenta i una altra de pitjor.
L’opció dolenta: pujar per la C-17, terreny ple de boscos i per tant ple de rapinyaires. Pels GPS, hem pogut comprovar que des de la zona de Sabadell fins arribar a La Plana, els coloms han parat fins a 3 vegades. Sens dubte, degut a atacs de rapinyaires, tota vegada que el portador del GPS ha arribat ferit.
L’opció pitjor: seguir per la zona totalment plana entre la serrelada del Montseny i la de la costa, per entrar per la zona del riu Tordera a l’esquerra i allà les Guilleríes, pràcticament Pirineus, montanyes i més montanyes, rapinyaires, molts més quilòmetres, etc. etc. Està clar que els coloms que arriben, a part de força i bon sentit d’orientació, han tingut MOLTA SORT ¡!!
Donada la ubicació dels nostres colomars, és evident que hem de fugir de la costa i de les 2 principals causes que fan que perdem molts coloms i que molta gent s’avorreixi i acabi plegant:

1).- Deixar anar els nostres coloms sols a les soltes de velocitat i mig fons. A les de fons i gran fons, encara que el perjudici segueix, és molt més suau donat que les distàncies fan que els grups siguin més petits i el número de coloms participants també, i les distàncies fan que els grups encara siguin més reduits i, per tant, la influència negativa té menys incidència.

2).- No deixar anar els nostres coloms des de zones costeres per tal d’evitar al màxim que agafin rutes que fan molt difícil el retorn als colomars de la Catalunya Central.

RESUM
Tal com deiem abans, teníem sospites del que pasava amb els nostres coloms, ara les sospites s’han esvaït; ara tenim certeses i, per tant, clar el que hem de fer.